Seus del Congrés i Trobada de Dones

CENTRE DEL CARME DE CULTURA CONTEMPORÀNEA

Centre del Carme de Cultura Contemporània

El Reial Monestir de la Mare de Déu del Carme de València es va establir l’any 1281 en el barri de Roters, situat fora de les muralles àrabs de la ciutat, igual que altres convents fundats després de la conquesta cristiana, com els de Sant Doménec (1239), Sant Agustí (1250) i Saïdia (1268). L’any 1356, amb la nova muralla tardomedieval, queda dins del perímetre urbà. La seua importància no admet dubte, i no debades al monestir deu el nom un dels barris més castissos i populars de la ciutat: el barri del Carme.

Després de diverses rehabilitacions i el seu ús com a espai expositiu, el Centre del Carme emprèn en 2017 una nova etapa com a centre de cultura contemporània amb l’objectiu d’acollir un ampli ventall de llenguatges i pràctiques artístiques representatives de la cultura actual com a arts visuals, arts escèniques experimentals, performance, cinema, música, art sonor, disseny, edició, llibres… però també integrar a altres branques del pensament com la sociologia, arquitectura, economia, dret, urbanisme o medicina.

En aquesta nova etapa el Centre del Carme es dóna cabuda també a iniciatives de la societat civil i de l’àmbit associatiu de la Comunitat Valenciana. El Centre del Carme compta a més amb una programació educativa formada per tallers i altres experiències artístiques que cerquen obrir l’espai i acostar la cultura a tots els públics, qualsevol que siga la seua condició social o franja d’edat. Així, el Centre del Carme és , des de novembre de 2016, el primer centre d’art espanyol, i ara com ara , l’únic, a oferir una sala permanent per a la primera infància, de 0 a 3 anys, cridada ‘Espai de Telles’. D’aquesta forma el Centre del Carme es presenta com un centre dedicat a la cultura del nostre temps, inclusiu, plural, obert i amb un model de gestió transparent.

Més informació en la pàgina web del Centre del Carme de Cultura Contemporània.

MUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA

Centre Museístic La Beneficència

El Centre Museístic La Beneficència és un edifici que ha tingut diversos usos al llarg de la seua història. Va començar sent un convent a principis del segle XVI i va ser Casa de la Beneficència des de mitjan segle XIX, on se socorria i preparava per al món laboral a orfes i captaires.

Amb l’arribada de la democràcia es converteix en un centre museístic que alberga dos dels més importants museus de la ciutat: el Museu de Prehistòria de València (fundat el 1927) i el Museu Valencià d’Etnologia (creat el 1983). En ell també es localitzen altres institucions de la Diputació de València, la Institució Alfons el Magnànim i el Servei d’Assistència i Recursos Culturals (SARC).

L’arquitectura de l’edifici brilla per l’antiga capella, actual sala d’actes Alfons el Magnànim, els seus patis i la vegetació que es manté.

Els visitants trobaran una botiga i una cafeteria-restaurant que complementen aquest centre cultural i fan d’ell un espai privilegiat de cultura i oci en ple centre de la ciutat de València.

Més informació a la pàgina web del Centre Museístic La Beneficència.

COMPLEX ESPORTIU - CULTURAL PETXINA

Complex Esportiu-Cultural “La Petxina”

L’antic Escorxador Municipal, obra de l’arquitecte xativí Lluís Ferreres Soler, va començar a construir-se en 1898 i va ser inaugurat el 1902. Per aquells anys, aquesta instal·lació es trobava allunyada del nucli urbà, al costat del que llavors es coneixia com la cruïlla entre els camins de Madrid i Trànsits, i enganxada a la sèquia de Rovella de la qual obtenia l’aigua necessària per al seu funcionament.

Amb una superfície de 12.875 metres quadrats i situat entre el passeig de la Petxina i els carrers Terol i Pérez Galdós, al costat del llit del riu Túria, el valor d’aquesta construcció rau en l’harmonia que conforma tot el conjunt d’edificis que la componen. Segons destaquen els arquitectes redactors del projecte de rehabilitació de l’antic Escorxador, Carlos Payá i Carlos Camps, “la construcció d’aquests edificis és una bella mostra dels postulats higienistes que a principis del segle XX s’imposaven en les grans obres públiques empreses a València” . Així mateix, assenyalen que “la finalitat industrial dels immobles va fer que el seu disseny s’adeqüés a les necessitats d’ús, encara que sense renunciar a una senzilla decoració en què s’enalteix els materials amb el qual va ser construït”. Amb tot això, l’Escorxador Municipal de València es va constituir com un brillant exemple d’edifici públic i industrial.

Després de diverses formes, com la que es va produir l’any 1957 després dels greus desperfectes ocasionats per la riuada, l’Escorxador Municipal va començar a ser absorbit pel creixement de la ciutat i, el 1969, un cop consolidat el seu entorn urbà, va ser tancat i traslladat.

Actualment, després de la rehabilitació que s’ha inaugurat al maig de 2003, l’edifici acull el Complex Esportiu-Cultural “La Petxina”.

Més informació a la pàgina web del Complex Esportiu-Cultural La Petxina.